Calella
| Gemeinde Calella | |||
|---|---|---|---|
.jpg) (c) Mari0T, CC BY-SA 3.0 | |||
| Wappen | Karte von Spanien | ||
 (c) PBadalló, CC BY-SA 4.0 |
| ||
| Basisdaten | |||
| Land: |  Spanien | ||
| Autonome Gemeinschaft: |  Katalonien | ||
| Provinz: | Barcelona | ||
| Comarca: | Maresme | ||
| Gerichtsbezirk: | Arenys de Mar | ||
| Koordinaten | 41° 37′ N, 2° 40′ O | ||
| Höhe: | 5 msnm | ||
| Fläche: | 7,86 km² | ||
| Einwohner: | 19.363 (21. Dez. 2022)[1] | ||
| Bevölkerungsdichte: | 2.463 Einw./km² | ||
| Postleitzahl(en): | 08370 | ||
| Gemeindenummer (INE): | 08035 | ||
| Verwaltung | |||
| Bürgermeister: | Marc Buch | ||
| Website: | www.calella.cat | ||
| Lage des Ortes | |||
Karte anzeigen  | |||
Calella [kəˈleʎə] ist eine spanische Stadt an der katalanischen Costa del Maresme und liegt 56 Kilometer von Barcelona entfernt. Zur besseren Unterscheidung von Calella de Palafrugell ist die nichtamtliche Bezeichnung Calella de la Costa gebräuchlich. Angesichts der großen Anzahl deutscher Touristen wird der Ort auch als Calella dels Alemanys (auf Katalanisch) bzw. Calella de los Alemanes (auf Spanisch) bekannt.
In Calella leben auf 7,9 km² rund 19.363 Einwohner (Stand: 21. Dezember 2022). Haupteinnahmequelle ist – wie bei einem Großteil der Städte an der Costa del Maresme – der Tourismus, im Sommer während der Haupturlaubssaison kommen auf einen Einwohner drei Touristen.
Stadtbild
Das Stadtbild von Calella ist von vielen Hotelanlagen und anderen Gastunterkünften geprägt. Inzwischen werden allerdings die schlechteren Hotels wieder zurückgebaut oder aufwändig renoviert – Hotelneubauten gibt es nahezu keine mehr. Stattdessen werden vermehrt Appartementbauten errichtet, die meist als Wochenendwohnungen für wohlhabende Barcelonesen dienen.
Auch wenn die Stadt vom Strand aus gesehen durch Hotels geprägt ist, hat sich Calella noch eine Altstadt bewahrt. Ein Großteil der Touristen sind Jugendliche, die durch die große Partymeile angezogen werden. Der Casc Antic hat durchaus noch den Charme einer typischen katalanischen Kleinstadt, auch wenn die Stadtverwaltung Plätze wie die Plaça de la Constitució an der sich das Rathaus befindet, oder die Plaça de l’Església an der Kirche Santa Maria i Sant Nicolau zur leichteren Reinigung mit Platten und Steinen umgestaltet hat. Oberhalb der Altstadt, die durch schmale Gassen und Basarstraßen weitgehend fußläufig ist, trennt die Nationalstraße II, die von der französisch-spanischen Grenze Richtung Barcelona führt, die Altstadt von der Neustadt.
Der große Sandstrand und die Strandpromenade werden durch die Gleise der Rodalies, einer Art S-Bahn, die entlang der Costa Brava und der Costa del Maresme nach Barcelona führt, getrennt. Durch die Modernisierung der Gleise und Bahnen im Rahmen der Olympischen Sommerspiele 1992 ist die einstige Lärmbelästigung weitgehend reduziert worden.
Landschaft und Umgebung
Calella hat einen rund 3,5 Kilometer langen, grobkörnigen Sandstrand. Unterhalb des Leuchtturms hinter dem Ende des Hauptstrandes – um die Felsen herum – liegt eine kleine Bucht, welche als FKK-Strand ausgewiesen ist. Der Strand Rocca Grossa liegt wie der Strand Roca Pins südlich des Leuchtturms und gehört zu den bewirtschafteten Familienstränden. Es handelt sich um abgeschlossene Badebuchten, die über Treppen von der N II zu erreichen sind. Es gibt noch zwei weitere Badebuchten, die aber schlechter zu erreichen sind. Im Hinterland von Calella erstreckt sich der bewaldete Höhenzug der Serra de Montnegre, ein Naturschutzgebiet, das zahlreiche Wanderwege bietet.
Tourismus
Neben Lloret de Mar ist Calella das bei Jugendlichen zweitbeliebteste Ferienziel östlich von Barcelona. Entlang der Rambla de Capasbre finden sich zahlreiche Nachtclubs, die gesamte Innenstadt ist von Hotelgästen geprägt.
Verkehr
Im öffentlichen Verkehr ist die Stadt durch den Bahnhof Calella an der Bahnlinie von Barcelona nach Maçanet-Massanes erschlossen. Vorwiegend verkehren hier Regionalzüge der Rodalies Barcelona, zudem einmal wöchentlich ein Nachtzug nach Madrid. Die Feinverteilung übernehmen einige Buslinien.
Sehenswürdigkeiten
Zu den Sehenswürdigkeiten Calellas zählen das Rathaus, die neoklassizistische Kirche Sant Maria i Sant Nicolau, der 1859 errichtete Leuchtturm, die von mediterranem Flair geprägte Einkaufsstraße, sowie die Les Torretes genannten Ruinen zweier Signaltürme einer Strecke optischer Telegrafen aus dem 19. Jahrhundert, wobei der erste Turm (1848 gebaut) der militärischen Nachrichtenübermittlung diente, der zweite, höhere Turm (1857 gebaut) der kommerziellen Nachrichtenübermittlung.
Fotogalerie
Luftschutzbunker
Ruinen der Signaltürme Les Torretes
Rathausplatz mit der Kirche Santa Maria i Sant Nicolau im Hintergrund
Das Tourismusmuseum
Leuchtturm mit Blick auf die Küste
Calella Strand
Calella Strand
Passeig Manuel Puigvert
Passeig Garbí
Markt
Fàbrica Llobet-Guri
Passeig Manuel Puigvert
Das Museu-Arxiu (Museum-Archiv) der Stadt
Sport
Seit 2009 wird hier im Oktober mit dem Ironman Barcelona (bis 2013 als Challenge Barcelona-Maresme) ein Triathlon über die Langdistanz (3,86 km Schwimmen, 180,2 km Radfahren und 42,195 km Laufen) ausgetragen.
Städtepartnerschaft
- Ille-sur-Têt im Département Pyrénées-Orientales, (Frankreich) seit 13. Dezember 1987
Söhne und Töchter (Auswahl)
- Josep Maria Terricabras (* 1946), spanischer Philosoph und Politiker
Einzelnachweise
- ↑ Cifras oficiales de población de los municipios españoles en aplicación de la Ley de Bases del Régimen Local (Art. 17). Instituto Nacional de Estadística (Bevölkerungsstatistiken des Instituto Nacional de Estadística, Stand 21. Dezember 2022).
Literatur
- Calella. Deutsche Ausgabe. Barcelona 2001 ISBN 84-875-8736-4
Weblinks
Alella | Arenys de Mar | Arenys de Munt | Argentona | Cabrera de Mar | Cabrils | Caldes d’Estrac | Calella | Canet de Mar | Dosrius | Malgrat de Mar | El Masnou | Mataró | Montgat | Òrrius | Palafolls | Pineda de Mar | Premià de Dalt | Premià de Mar | Sant Andreu de Llavaneres | Sant Cebrià de Vallalta | Sant Iscle de Vallalta | Sant Pol de Mar | Sant Vicenç de Montalt | Santa Susanna | Teià | Tiana | Tordera | Vilassar de Dalt | Vilassar de Mar
Auf dieser Seite verwendete Medien
Autor/Urheber: NordNordWest, Lizenz: CC BY-SA 3.0
Positionskarte von Spanien
Quadratische Plattkarte, N-S-Streckung 130 %. Geographische Begrenzung der Karte:
- N: 44.4° N
- S: 34.7° N
- W: 9.9° W
- O: 4.8° O
.svg)
All vehicles prohibited.
Die senyera, die Flagge Kataloniens, die auch von einigen Territorien und Gemeinden der ehemaligen Krone von Aragon benutzt wird
Autor/Urheber: Ajuntament de Calella, Lizenz: CC BY-SA 4.0
L’any 1857 es va aixecar una torre de telegrafia òptica d’ús civil, tot just al costat de la torre militar. Portava el número 214 de la línia que anava de Montjuïc a La Jonquera i s’anomenava “Estació de la Patona”, en prendre el nom de l’indret damunt del qual s’edificà la torre. Les torres constaven de dues plantes comunicades per una escala de cargol. L’accés a l’observatori de la planta superior estava prohibit a totes les persones alienes a la guarnició, incloent-hi les famílies dels torrers. L’interior era auster i el mobiliari escàs.
La desaparició. L’arribada del ferrocarril i el telègraf elèctric.
El període operatiu de la telegrafia òptica va ser breu a causa de dos factors: d’una banda, l’arribada del ferrocarril; de l’altra, l’ús del telegraf elèctric, que en un període de certa estabilitat política, i amb motiu de la inauguració de la primera línea entre Madrid i Irún l’any 1854, garantitzava el funcionament sense haver de tèmer accions de sabotatge. És per això que, a causa dels avantatges del ferrocarril i el telègraf pel que fa a la seguretat i velocitat de les comunicacions, les torres de telegrafia òptica van deixar d’operar l’any 1862.
Les Torres de telegrafia òptica a Calella
La xarxa catalana de telegrafia òptica militar situava els telègrafs al terrat de les torres i al damunt de campanars o d’altres construccions elevades. En alguns casos, com ara el de Calella, el telègraf civil i el militar coincidien en el mateix emplaçament, molt propers un de l’altre.
La torre militar es va aixecar al turó de la Patona el 1848. Es trobava a 83 metres d’altura i estava molt a prop del mar. Disposava d’espitlleres, d’una dotació de personal militar, i tenia el número 53 de la línia entre Girona i Barcelona per l’interior. Les seves referències més properes eren les torres del castell de Sant Joan de Blanes, pel nord, i de Caldetes, cap al sud.
Les Torretes de telegrafia òptica a Catalunya
A Catalunya, la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina (1847- 1849) accelera el procés d’instal·lació de la xarxa de telegrafia òptica que tenia com a objectiu garantir unes comunicacions ràpides per tal de consolidar el nou Estat liberal en el territori català i mantenir l’ordre públic. La xarxa de telegrafia òptica va tenir un ús restringit a les autoritats civils i militars. La xarxa de telegrafia òptica de Catalunya -amb una gran extensió sobre el territori, fins a la frontera francesa- estava formada per una xarxa civil i una de militar, i totes dues comptaven amb diverses estacions d’un gran valor estratègic.
Autor/Urheber: Ajuntament de Calella, Lizenz: CC BY-SA 4.0
Mercat municipal on podreu trobar parades de fruita i verdura, d'embotits, de llegums cuites, peixateries i carnisseries Sobre terrenys de la plaça de l’Hostal o plaça del Rei, l’any 1927 va ésser inaugurada l’actual edificació del mercat cobert, conegut com la plaça. És obra de l’arquitecte Jeroni Martorell.
Autor/Urheber: Ajuntament de Calella, Lizenz: CC BY-SA 4.0
MUSEU-ARXIU MUNICIPAL. COL·LECCIONS.
Les col·leccions del Museu Arxiu de Calella estan estretament relacionades amb la història del municipi i el seu territori. Quan a la tipologia podem parlar d’una gran diversitat dels fons: minerals, fòssils, materials arqueològics, ceràmica popular, rajoles, maquinària tèxtil, eines d’oficis tradicionals, vestits, brodats... a més del conjunt de la Farmàcia Barri.
A la planta baixa, s’hi exposen restes ibèriques i romanes, algunes d'elles procedents de les excavacions dels jaciments calellencs: lluernes, ungüentaris i àmfores, així com una col•lecció de monedes. El conjunt es completa amb col•leccions de mineralogia, paleontologia, malacologia o fauna marina. En una petita sala contigua s’exhibeixen rajoles d'ús comú que havien decorat antigues cases calellenques, piques d’abeurar, trulls d’oli o el pedestal de la pica baptismal de la parròquia i la làpida sepulcral del cavaller Miquel Joan Roger.
Les sales següents de la planta baixa mostren la col•lecció de maquinària tèxtil, tant industrial com familiar, mostraris tèxtils, mitges de seda i de cotó, tot provinent de diferents fàbriques tèxtils que existien a Calella. L’espai es complementa amb una sala dedicada a recordar els oficis tradicionals: la col•lecció aplega utensilis de fuster, de boter, de ferrer, de llauner, de la pagesia o dels mestres d’aixa.
La sala següent està dedicada als contactes comercials entre Calella i les colònies d'ultramar. A la sala s’hi exposen llibres de bitàcola, coneixements d’embarcament, patents de sanitat, així com mostres d’indianes o mostraris de teles.
El primer pis del museu està dedicat a exposicions temporals i també a mostrar part de la col•lecció d’obres pictòriques de l’artista calellenc Lluís Gallart i Garcia.
A la segona planta del Museu s'hi ubica l’antiga farmàcia Barri de Calella, d’època modernista. S’hi mostren col•leccions de pots de vidre, pots d’apotecari de diferents èpoques i estils, balances de precisió, densímetres, morters o pildorers. També s’hi amaga una rebotiga, amb un cordialer ple de tintures i una sala amb un cordialer amb pots de ceràmica, flascons i tubs de vidre.
A la mateixa planta hi trobem la reproducció d’una cuina antiga que mostra una col•lecció d’utensilis d’ús domèstic, amb romanes, pesos de pedra i metall, mostres de vaixella comuna, peces de terrissa i vidre, càntirs d'oli, olles o mallals de ceràmica negra.
La darrera sala es dedica a una mostra de la col•lecció tèxtil: s'hi exposen vestits, robes i brodats, així com blondes, randes i puntes produïdes per les puntaires locals. Tot el contingut de la sala pertany a donacions de famílies de Calella
Autor/Urheber: Ajuntament de Calella, Lizenz: CC BY-SA 4.0
Els refugis de Calella
El Refugi antiaeri del Parc Dalmau va posar-se en funcionament l’any 1937, mesos més tard que el Comitè Municipal, el 2 de novembre de 1936, decidís la creació d’uns refugis per a protegir la població civil dels bombardejos aeris. Es van construir tres refugis a la ciutat: el primer a la muntanya del Roser, el segon al parc dels Pins o Parc Dalmau i el tercer anomenat de la Granja. Tots tres tenien una cabuda total de 3.600 persones, just la meitat de la població de Calella en aquell moment. La població es distribuïa entre els tres refugis en funció dels carrers on vivia; cadascun dels refugis tenia tres portes d’accés per facilitar-ne l’accés i evitar aglomeracions.
Autor/Urheber: Ajuntament de Calella, Lizenz: CC BY-SA 4.0
Situat al cim d’un promontori d’uns 50 metres d’altitud, al lloc on ara hi ha el far, hi havia hagut una antiga torre de guaita i defensa, artillada, que vigilava i protegia les costes dels perills dels atacs dels pirates argelins. L’actual edifici es troba situat als 41°, 36’, 40” de latitud nord i als 8°, 51’, 38” de longitud est del meridià de Sant Ferran i està classificat com a far de tercer ordre.
Una R.O. de 9 d’octubre de 1856 va arrencar els treballs d’edificació del far, que finalment, sota la direcció de l’enginyer Marià Parellada, va poder ser inaugurat el dia 15 de desembre de 1859. En un principi, la llanterna fou alimentada amb oli a pressió i, més tard, el combustible fou substituït per parafina i petroli. L’any 1927, fou electrificat, l’aparell òptic fou millorat i es canvià per un altre procedent de les illes Medes, avui dia encara en servei amb petites modificacions.
Avui, la llum del far assoleix una distància d’unes 35 milles i és conegut a les cartes de navegació per les seves llampades, 3 i 2, cada 30 segons
Autor/Urheber: Ajuntament de Calella, Lizenz: CC BY-SA 4.0
Edifici on hi ha la seu de diverses entitats calellenques i naus de grans dimensions per a esdeveniments com ara balls de carnaval, festivals de dansa, concerts, etc.
Aquest edifici de grans dimensions, antiga fàbrica tèxtil de les més importants d'Espanya en gènere de punt, en altres temps en què Calella era sobretot una ciutat industrial, consta de quatre edificis, tres perpendiculars al carrer de Sant Jaume i un a la part del darrere, paral·lel al mateix carrer. Aquest últim va ser de propietat municipal abans de la compra de l'edifici central i de l'edifici més proper al carrer de les Ànimes. L'edifici del carrer de Sant Pere encara és de propietat dels hereus de les famílies Llobet i Guri, tret de la part més del darrere, que és propietat de la Fundació Fèlix Llobet.
Actualment s'utilitzen força espais dels tres edificis municipals, s'hi troben les seus de diverses entitats calellenques així com els estudis de Ràdio Calella i Calella TV i l'Escola de Música Can Llobet; hi ha dues naus de grans dimensions, una amb columnes i una altra sense columnes, que serveixen per a esdeveniments diversos com ara balls de carnaval, festivals de dansa, concerts i recitals, teatre, desfilades de moda, etc., magatzems municipals, tallers de la brigada d'obres de l'ajuntament, també hi ha magatzems de les entitats de la ciutat que ho necessiten.
Les instal·lacions esportives de la Fàbrica Llobet inclouen unes instal·lacions de tennis taula i un "boulder" (rocòdrom).
A la planta baixa de l'edifici que dóna al carrer de les Ànimes, durant tres cursos hi ha estat l'Escola Universitària del Maresme i s'hi impartien els estudis de Diplomatura en Turisme. Avui aquests espais es dediquen a seminaris i altres activitats de la mateixa escola
Autor/Urheber: Ajuntament de Calella, Lizenz: CC BY-SA 4.0
Passeig Garbí de Calella
Autor/Urheber: Ajuntament de Calella, Lizenz: CC BY-SA 4.0
El Museu del Turisme és un modern equipament cultural que té com a objectiu mostrar de manera atractiva, didàctica i participativa la història del turisme I els seus efectes socioculturals I econòmics a nivell global. La visita al Museu del Turisme (MUTUR) proposa al visitant fer la volta al món en un museu, ja que s’explica des de la història dels primers viatgers I exploradors fins a l’actualitat més recent del sector.
Autor/Urheber: Ajuntament de Calella, Lizenz: CC BY-SA 4.0
El seu gran impulsor fou l’alcalde Manuel Puigvert, del qual avui dia porta el nom. L’any 1927, i seguint la planificació de l’arquitecte Jeroni Martorell, fou remodelat amb la barana encara avui dia existent.
Autor/Urheber: Ajuntament de Calella, Lizenz: CC BY-SA 4.0
Platja de Calella zona de les barques
Autor/Urheber: Ajuntament de Calella, Lizenz: CC BY-SA 4.0
Plaça de l'Ajuntament de Calella
Autor/Urheber: Ajuntament de Calella, Lizenz: CC BY-SA 4.0
El seu gran impulsor fou l’alcalde Manuel Puigvert, del qual avui dia porta el nom. L’any 1927, i seguint la planificació de l’arquitecte Jeroni Martorell, fou remodelat amb la barana encara avui dia existent